Per què els fan patir tant?

Aquest Nadal s’ha mantingut la tònica i així hem pogut veure els periodistes, de matí, tarda i nit, tremolant de fred, amb gel a la roba i al cabell, comentant que les carreteres estan tallades, o amb l’ús de cadenes obligades, que els pobles han quedat incomunicats i com de bé que funcionen les màquines llevaneu...

Realment justifiquen aquells minuts en directe el desplaçament i, sobretot, el sofriment de l’infeliç reporter? Potser tenen un plus de perillositat? És clar que sempre ens quedarà l’inefable José Antonio Masegosa de Telemadrid, que a Navacerrada, nevant i a sota zero, explicava que tampoc no n’hi havia per a tant. És, sens dubte, el superheroi del reporterisme televisiu.

Ja és un altre clàssic d’aquestes dates i ben cert és que per molt que li doni voltes, i això que sóc del gremi, no entenc aquesta obsessió de les cadenes televisives –totes, sense excepció– quan els termòmetres es col·loquen sota zero d’enviar el reporter de torn a la serra, al port més alt, per explicar, i a més sempre en directe, que fa un fred que pela.