Només en faltava una a la festa

Encara a falta de conèixer la programació televisiva prevista per a l’Any Nou i Reis, podem afirmar que, en aquest 2017, els programadors han anat emetent els títols que figurarien en qualsevol top 20 nadalenc cinematogràficament parlant i, evidentment, no ens referim a aquest suplici pèssim amb què ens martellegen, des de fa setmanes, tant la cadena Divinity com Nova (una vegada ha tancat la porta a l’allau de culebrots sud-americans).

Aquest any hem pogut revisar el clàssic entre els clàssics Que bonic que és viure i no han faltat altres títols emblemàtics com per exemple Alguna cosa per recordar, Family Man, Gremlins, Jumanji o La gran família –encara que en aquests dos últims el Nadal només apareix parcialment–. Tanmateix se n’han oblidat un, i no serà perquè no hi hagi versions entre les quals escollir: el Conte de Nadal de Dickens. Des de la de Robert Zemeckis (2009) amb un aterridor Scrooge amb la veu de Jim Carrey a la de Disney o a la de Brian Henson amb Michael Caine i els entranyables Muppets.