El primer després d'Arteaga

Durant els meus anys d’adolescència el matí de l’u de gener, previ al dinar de Cap d’Any, discorria davant de la pantalla del televisor, en blanc i negre per descomptat, assistint primer al concert de la Filharmònica de Viena i després als salts d’esquí des de la impronunciable Garmisch-Partenkirchen. Ara l’esquí ha desaparegut de la programació de TVE però el concert queda i nosaltres amb ell. El d’aquest any, des de la Sala Daurada del Musikverein, va ser certament especial. Va ser el primer en què van faltar els comentaris de l’etern José Luis Pérez d’Arteaga, mort el 8 de febrer passat. El va substituir, amb solvència, el crític de RNE Martín Llade (Sant Sebastià, 1976), que li va retre sentit homenatge, especialment en la presentació dels bisos del Danubi blau i la Marxa Radetzky en la qual va parodiar la tradicional facècia d’Arteaga en què no va faltar ni Chiquito de la Calzada. Només una pega al seu excel·lent treball. Llade no va esmentar ni una vegada que Jordi Roig, que va vestir el ballet vienès per cinquena vegada al Neujahrskonzert, era lleidatà.