Fariseus, una estona llarga

A la televisió menys escrupolosa existeix un refrany, que sens dubte s’aplica amb entusiasme, que diu que “si la merda dóna audiència, benvinguda sigui la merda”. I precisament a això es van dedicar, amb perseverança i dedicació, durant els prop de cinc-cents dies que va durar la desaparició de la jove Diana Quer, els magazins matinals televisius, especialment els conduïts per Ana Rosa Quintana (Telecinco) i Susanna Griso (Antena 3). Però tranquils. Hores i hores de falsedats i desencertades informacions revestides de periodisme d’investigació i d’exclusives. Saberuts col·laboradors es van dedicar a posar a la picota la mateixa jove, que van acusar de conducta dissoluta, els seus pares, de vida desordenada, i el seu entorn. Res d’això no era veritat però van omplir programació i van aconseguir audiència. Ara s’ha sabut que res d’això no era cert amb la detenció de presumpte assassí. Però tranquils, en aquests programes no hi ha la més mínima autocrítica ni cap propòsit d’esmena. Estan esmolant llapis i micros per quan arribi una nova Diana Quer.