De veritat són tots així?

Com a entreteniment low cost podem acceptar, fins i tot amb moments francament divertits, Los reyes del barrio que emet Cuatro la nit dels dijous, però poc més... Resulta impossible anar més enllà sense demanar-se si realment l’Espanya dels mil·lennistes està reflectida en els protagonistes d’aquest docureality. Costa creure que els joves són així, capritxosos i egocèntrics com els protagonistes de la sèrie: els proletaris d’un barri marginal de Burjassot; els pijos amb pedigrí del barri madrileny de Salamanca; els nous rics de La Moraleja o els moderns alternatius del Raval barceloní. Repetim, les seues pròpies limitacions i la seua distorsionada visió del món que els envolta, del qual se senten motor principal, poden divertir però costa creure –tret d’un fidelíssim seguiment d’un guió prescrit– que hi hagi qui consideri que no hi ha vida més enllà de la targeta de crèdit que li passa el seu papa o l’aspirant a influencer que no para de fer-se fotos per aconseguir una portada mentre atraca la seua mare a la qual promet tornar-l’hi tot pagant-li un lífting.