Tanta broma ja cansa

No sabem què passarà avui. Parafrasejant l’inefable Carles Rexach, el partit es pot guanyar, perdre o empatar (segons el prisma polític dels implicats) però del que no hi ha cap mena de dubte és que s’està arribant a un clima de saturació que no pot ser bo per a ningú. És més, malgrat les mobilitzacions ciutadanes o gestos d’aquells de mullar-se fins al fons com en els últims Gaudí, amb els seients buits recordant els absents, el predominant groc o aquest videogag inicial (per a mi més aviat fluixet) del presentador David Verdaguer amb la presència virtual de Carles Puigdemont, em sembla que tant parlar del tema està produint l’efecte contrari del que es pretenia.

La reivindicació constant perquè el Govern de Madrid respecti les regles, i la voluntat de l’electorat català, en unes eleccions que ell mateix va fixar i que ara no respecta, s’ha convertit, a força d’acumular broma rere broma sobre el que pot passar, en una caricatura negativa. Massa gags, massa memes i massa acudits fàcils a totes les televisions. D’aquesta manera no s’avança.