Agulla, fil i didal

TVE s’ha animat amb els talent shows, que vénen a ser els realities de tota la vida però transportats al segle XXI. Com que la cosa li va bé amb MasterChef en versió cuiners aficionats, celebrities i juniors; i ho acaben de petar amb el ressuscitat Operación Triunfo, s’han tret de la màniga sense temps perquè descansi el personal el Maestros de la costura, que torna a ser el mateix de sempre però canviant fogons, escenaris i micros per agulla, fil, didal i màquina de cosir. I aquí està Maestros de la costura, en què un variat grup de concursants aspiren, com a mínim, a ser protagonistes destacats de la pròxima passarel·la Cibeles. El càsting ha barrejat amb encert mestresses de casa autodidactes, manetes de tota la vida i modernets introntollables per enfrontar-se a un jurat d’allò més odiós capitanejat per Lorenzo Caprile, que en alguns moments, almenys a la primera entrega, semblava la senyoreta Rottenmeier. Ho reconec, a la cuina m’atreviria amb gairebé tot, però davant de la tela em veig incapaç de cosir un botó –ho faig, però malament–. Per això els admiro.