Susanna desencadenada

A Susanna Griso no l’havíem vist treure l’ullal des d’aquells dies en què es llençava contra la jugular de tot allò que fes olor, encara que fos remotament, de procés català. Ara ho ha tornat a fer, no per l’independentisme a Catalunya, sinó per parar els peus al bisbe de Sant Sebastià, José Ignacio Munilla. Sí, aquest que en un moment de confusió mental, sens dubte encoratjada pel maligne, va deixar anar allò que el mateix dimoni està en el feminisme. Com es va posar Susanna en el seu Espejo público. Li tremolaven els llavis de justa indignació a l’escoltar les paraules del personatge. I amb ella, esclar, van fer cor els tertulians –que qualsevol li portava la contrària–. O sigui, que es va despatxar a gust. És de suposar que poc després aconseguiria calmar-se quan va escoltar també el Cardenal Arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro, que sobre el tema de la reivindicativa jornada d’avui, a tot el món, va assegurar que sense cap dubte fins i tot la Mare de Déu secundaria la vaga convocada per a la jornada, malgrat que la ministra digui que cal treballar encara més.