Les rues són avorrides

Si deixem a un costat el seu component sentimental, les rues de celebració d’un títol de qualsevol equip –tret que sigui la primera d’un club modest que difícilment pogués guanyar alguna altra cosa en la seua història– solen ser avorrides. Tres o quatre hores esperant per a dos minuts de visualització directa del pacient aficionat. I si és per televisió, la cosa resulta encara més avorrida. Per als espectadors i per als comentaris que han d’omplir i omplir espais morts a força de verborrea no sempre encertada. La de dilluns del FC Barcelona, per celebrar el doblet, no va ser una excepció i encara es podria agrair que no se’n va anar més enllà de les dos hores de durada. Es repeteixen gestos, tics i falques que fan la sensació que es realitzen per omplir programació. Els protagonistes, majoritàriament, no estan per la feina i la fan al seu aire– Valverde i Iniesta van estar més centrats de cara al públic– i després transmeten imatges no gaire edificants de cara als seguidors més petits (pel tema del mimetisme). Poc confeti i massa cervesa, per dins i per fora.