Una sèrie de deu

És veritat que han tingut dos anys de temps per rodar la sèrie, però es nota que ha valgut la pena. Ambientació impecable i exteriors impressionants –es nota també la grandiositat del nucli antic de la ciutat de Càceres, patrimoni de la humanitat, i del croma– per reflectir la Barcelona del segle XIV i una cruesa en imatges poc habitual, des de la violació del senyor feudal fins a la mort per flagel·lació de la innocent criada.

He de confessar-ho. Feia temps que no em divertia tant amb l’estrena d’una sèrie de producció pròpia com amb La catedral del mar, que dimecres va arrasar al prime time deixant a les beceroles el mateix i totpoderós Supervivientes de Telecinco, rei de l’entreteniment nocturn encara que sigui per esgotament del personal. El primer capítol, igual que els altres set que encara s’han d’emetre, va ser breu i per això, doblement bo. I Atresmedia va tenir l’encert de fer tan sols un tall publicitari per la coincidència amb Mediaset. Es nota un gran talent i pressupost en l’adaptació de la novel·la, milionària en vendes, d’Ildefonso Falcones.