Desafortunadíssim Cristiano

De totes les imatges insòlites que ens va deixar la final de la Champions a Kíev (les llàgrimes de Salah i Carvajal, les pífies del porter del Liverpool, el clatellot de Florentino a Pedrerol al postpartit o la presència de Villar a la llotja de l’estadi), la més sorprenent, per fer-ho en el moment més inoportú, van ser les declaracions arran de gespa de Cristiano Ronaldo, se suposa en un atac d’“egocentritis aguda” entelant la celebració d’una gesta històrica del Reial Madrid, al declarar allò de “he estat feliç al Madrid” i rematar-ho amb un enigmàtic “ja parlaré en els propers dies”. Desafortunades perquè els mitjans ràpidament es van centrar més en això que en el títol fins al punt que el mateix Pedrerol, assegurant que “i això que sóc del Barça”, va haver de recordar als seus nois del Madrid que el que tocava era parlar del títol i no de CR7. I per cert, que sàpiga Cristiano que, malgrat que tingui cinc Champions, li falta encara per igualar Don Alfredo, que també en té cinc però totes amb el Madrid, i més encara per superar Don Paco, amb sis.