Adéu a una gran dama

El 2018 segueix entossudit a esborrar referents. Pot ser que ho aconsegueixi físicament però mai no podrà fer que els oblidem en la nostra memòria. L’última a anar-se’n ha estat María Dolores Pradera (Madrid, 1926). Una gran dama en tots els sentits: elegant i discreta i, sobretot, amb classe, molta classe. Excel·lent actriu i millor cantant amb la seua gran i greu veu i el seu hipnotitzant moviment de mans. Molts dels seus temes són ja clàssics de la música llatinoamericana tot i que, si em permeten l’atreviment, diré que la meua favorita del seu extens repertori era, i és, El corralero, la tonada composta pel xilè Sergio Sauvalle el 1963 i que ella cantava com ningú acompanyada dels seus Gemelos, Santiago i Julián López Hernández. Però, per a l’espectador amb memòria, també la recordem pel seu pas per TVE, un mitjà en el qual es va prodigar poc, com a protagonista d’uns quants capítols de la sèrie Confidencias (1963-1965) de Jaime de Armiñán al costat d’Antonio Ferrandiz; o a Primera fila (1962-1965), precursora de l’Estudio 1 en matèria del teatre televisat.