Massa dubtes

Encara no ha començat el Mundial de Rússia i ja se’ns posen els cabells de punta al pensar quin va ser el resultat de la cobertura informàtica de l’esdeveniment que va oferir Mediaset. Que l’inefable J. J. Santos (i inefable vol dir inefable) en sigui el coordinador i màxim responsable ja és per dormir intranquils, però després d’assistir als dos assajos generals amb l’Espanya-Suïssa i l’Espanya-Tunísia ja és per sobreviure a còpia de til·les i de dosis altes de Nervocalm, aquell fàrmac de ficció que va popularitzar Cincona a les seues tires de Mafalda. A més de l’excés de verborrea radiofònica –aquest és un mal generalitzat en el noranta per cent de les locucions televisives– a Mediaset li sobra, d’entrada, massa publicitat de cases d’apostes en línia (però bé, això ja és un mal irreversible al qual ningú posarà fre); massa talls publicitaris i massa entrades per dir allò d’“ara mateix tornem després de la publicitat”, però sobretot, sobretot, el que posa dels nervis és tant de “nosaltres” i “ells” en la locució, tant a la principal com en els comentaristes.