Una assegurança d'audiència

S’ha de reconèixer. Miguel Ángel Revilla (Salceda, 1943) és un imant per a les audiències. Té un puntet demagog i populista, però alhora transmet una sensació de simpatia amb l’espectador que percep la seua credibilitat i això que tant s’aprecia per depèn de quines llars d’anomenar les coses pel seu nom, que el fan un convidat de luxe en qualsevol programa que es presenti. President de Cantàbria per tercera vegada (2003-2007, 2007-2011 i des del 2015 allà segueix), és un polític a qui es rifen les cadenes, sigui TVE, Atresmedia o Mediaset. Allà on va, arrasa. Reparteix a tort i a dret, promociona la seua comunitat –són llegendaris els seus regals d’anxoves de Santoña– i fa la sensació que no es casa amb ningú. Pot ser que no caigui bé a tots, però quan surt en pantalla, exerceix un encanteri tal que no hi ha qui pugui desenganxar els seus ulls del televisor. La seua última aparició –segur que la pròxima ja està al caure– va ser a El hormiguero de Pablo Motos, explicant, entre altres coses, anècdotes amb Urdangarin. Va tenir més audiència que quan hi apareixen estrelles de Hollywood.