Si aquells estius fossin certs...

Reconec que estic enganxat a les promocions estiuenques, sota el genèric Mediterràniament de la Damm i que espero ansiós la de l’estiu en curs. Des de la seua estrena el 2009 les he vist, cada una, desenes de vegades i sempre acabo pensant el mateix. Ai, si aquests estius fossin certs!, o el que és el mateix, on eren?, ja que mai no els vaig saber trobar.

Penya marxosa, paisatges paradisíacs, cossos deu, bona música, que no falti la cervesa –bé, això ho canviava per vi blanc gelat o gintònics– i a gaudir com si mai no hi hagués d’haver un demà. Òbviament que tinc els meus favorits.

El millor, potser perquè va ser el primer, el de l’any 2009 a Formentera a so del Summercat de Billie The Vision and The Dancers que, per cert, repeteix presència al del 2018 a tall d’homenatge. El més complet, sens dubte, el de l’any 2016, Les petites coses, amb un excel·lent Jean Reno a les ordres d’Alberto Rodríguez, però tots, absolutament tots –no direm els pitjors–, tenen el seu què, perquè transmeten una idèntica sensació de bon viure.