Adéu a un gran mestre

Joaquim Maria Puyal (Barcelona, 1949) ho deixa. Tanca el micro. Enrere queden cinquanta anys de professió i més de 3.000 partits, que es diuen aviat, del FC Barcelona. El seu primer partit, en castellà, el van poder sentir els seus incondicionals el 18 de desembre del 1968 a Ràdio Barcelona i el 5 de setembre del 1976 ho va fer en català. I des de la temporada 85-86 es va posar al capdavant de Catalunya Ràdio, i en aquesta faceta ja no ho ha va deixar... fins ara. Puyal, guardonat fins a la sacietat, ha estat mestre per a una llarguíssima generació de periodistes per la seua dicció, el seu ritme, el seu saber estar, la seua professionalitat, i també pels seus errors –són ja llegendaris els seus lapsus a l’hora d’identificar jugadors al camp– però amb tot ja formen part de la història les seues promocions publicitàries o els seus “Urruti, t’estimo”, “ara ja em puc morir”, “sos macanudo” o “més i més i més i més”. Però el seu lideratge va més enllà del futbol. Queden també per a la memòria programes com Vostè pregunta (1977), Vostè jutja (1987), La vida en un xip (1989), on va obrir el camí de les telenovel·les.