Un noi amb molta sort

De gran m’agradaria ser com ell, perquè no hi ha dubte que Javier Cárdenas (Barcelona, 1970) és un noi amb sort. Dels qui per molt malament que els vagin les coses sempre aconsegueix caure dempeus. Pocs programes hi haurà hagut al món televisiu capaços d’aconseguir tantes i tantes condemnes, i de manera unànime, com el seu Hora punta a TVE. El cunyadíssim d’Alfons Arús ha estat capaç que tant dretes, esquerres, col·lectius professionals i els seus propis companys li hagin picat la cresta per les seues opinions pseudocientífiques, absència de rigor i fins i tot no respectar els horaris –Hora punta s’emetia en directe– retardant indefectiblement els espais que venien a continuació. O sigui, un desastre a què es pot unir unes audiències baixíssimes. Han cancel·lat el programa? No. Només l’han resituat. El passat 3 de juliol va deixar de ser diari per anar-se’n de vacances i tornar al setembre com a programa setmanal. I amb caixet. Si abans Cárdenas cobrava 40.000 euros per programa, ara en cobrarà 150.000 per emissió. Vaja, que hi ha persones amb molta, molta sort.