Reposicions que s'agraeixen

La tele és la que és i les cadenes són el que són. I quan cal estalviar, sigui o no estiu, es tira de les reposicions. Els programadors, creient que juguen a cavall vencedor, n’abusen en ocasions i acaben provocant el fàstic en l’espectador.

Atresmedia, per citar un exemple, ha aconseguit que de Crimen en el paraíso, una de les meues sèries favorites, em sàpiga ja les trames fil per randa i fins i tot els diàlegs de memòria.

Tanmateix, aquest estiu n’han arribat dos que, per als nostàlgics i romàntics d’altres èpoques televisives, ens han omplert de goig. Paramount Network reposa (de fet encara ho continua fent) La casa de la pradera, aquella mítica sèrie de l’any 1974 al 1983 a TVE que ens va fer plorar a gust amb la família Ingalls, uns bons jans que superaven penúries a la seua granja de Minessota a base de molt amor. I, a La 2, també continuen revisant els capítols d’un altre clàssic com Curro Jiménez (1976-1978). Com cavalcava, el noi! Una mà a les regnes i l’altra apoyá al maluc. Fins i tot John Wayne en persona hauria empal·lidit de sana enveja.