De nou més del mateix

Francament, comença a resultar un pèl pesat, tant els inefables Trancas i Barrancas com el tradicional curt d’obertura de temporada (aquest any titulat Asesinato en el Hormiguero Express) en el qual col·laboren tots els convidats vip del curs anterior. Sona ja a déjà vu per molt que s’hi llueixin els guionistes, molt més que els muntadors, que han de fer puntes de coixí amb l’evident falta d’interès dels cameos dels famosos que fan la sensació de demanar-se què coi hi fan allà.

Com a padrina de la nova temporada, Pablo Motos va tenir al plató Penélope Cruz. Encimbellada a membre privilegiat de l’star-system pels mitjans, es va dedicar a posar-los a parir, amb l’aquiescència del mateix presentador, al crit de “volem mitjans més fiables”.

Ha tornat El Hormiguero. Ara 3.0, però en el fons, i amb les seues tretze temporades a sobre, no deixa de ser sempre més del mateix. No és un mal programa, vist des del prisma de l’entreteniment, però fa la pinta, potser ja de manera irreversible, que acabarà morint d’èxit.