La tele ha matat el futbol

No cal donar-hi més voltes. El futbol, tal com s’entenia fins ara, ja és història. Ha sucumbit al mercantilisme imperant i a l’imperi de la televisió que arracona els aficionats –les aportacions econòmiques dels quals, deixant de banda el romanticisme, són ja xavalla en els pressupostos dels clubs– amb l’objecte de la suposada audiència. Avui arriba la Champions. Els partits en obert ja no existeixen i, si es volen veure, cal passar per caixa i, a més, s’estrena nova franja horària, la de les 18.55 hores, que estrenarà el Barcelona contra el PSV. Un altre cop baix al soci que, en aquella hora, és a treballar o a buscar els fills al col·legi. O sigui, seient lluire a dojo i les grades del Camp Nou atapeïdes de guiris. I les audiències tampoc no semblen gaire optimistes, a aquella hora, si es comparen amb els equips que jugaran a les nou de la nit. No ho sé, potser algú s’hauria d’asseure un moment a pensar-s’ho bé i posar fre a tant despropòsit, com ara el de jugar a Miami un Girona-Barça. Un altre atemptat a l’aficionat i a la competició, que queda seriosament adulterada.