Una proposta decebedora

El gran problema d’El continental, sèrie estrenada aquest dilluns a La 1, és que l’espectador, després de veure-la, no té gaire clar què és el que ha vist. Deixem ja de banda que l’estrena va ser llarga i avorrida. Pitjor va ser intentar endevinar què és el que s’estava veient: un thriller? Un drama social? L’adaptació d’un còmic? O una mala còpia de la britànica Peaky Blinders? Se suposa que l’acció passa a Espanya, en una ciutat indeterminada i en el període d’entreguerres. I també s’intueix que hi ha un local vingut a menys que, amb la corresponent reforma, serà l’eix de la trama amb dos bandes enfrontades i amb la corresponent noia d’un dels capos que s’enamorarà de qui no s’ha d’enamorar. Estètica vintage, amb predomini del blau i detalls de summa actualitat. Bon repartiment desaprofitat i morts de bon començament d’estrelles com Juan José Ballesta, Antonio de la Torre i Alexandre Giménez. Mala audiència i pitjors crítiques. Potser la cosa la salvi Fernando Tejero fent, cosa inusual, de dur, duríssim a la segona entrega.