Adéu a un gran lleidatà

Ahir es va apagar per sempre la veu de Carles Canut (Gerri de la Sal, 1944). Un homenot, màxim concepte laudatori a què podem aspirar els lleidatans, que sempre va fer bandera del seu amor al seu Pallars natal en general i a la seua Gerri de la Sal en particular. Però la vida té aquestes coses. Actor de múltiples registres, amb una dilatada carrera en cine i teatre i de fermes conviccions polítiques, que pel que serà eternament recordat, a banda de per la seua infrangible fe periquita, que li va fer portar sempre el seu Espanyol al cor, és per donar vida entre els anys 1985 i 1987 a Rafeques, un personatge menor, si es vol, en el seu currículum, però que va saber arribar al cor dels catalans que, no fa gaire, van designar el Vostè jutja com el millor concurs de la televisió a Catalunya de la història, superant el famós Un, dos, tres, que va acabar segon. Recorden? Aquell programa el presentava a TV3 Joaquim Maria Puyal escenificant un judici entre dos concursants, fiscal i defensor, sobre un dilema ètic. Rafeques imposava seny al crit de “No es pot matar tot el que és gras”.