On hem perdut el nord?

Després de veure en què s’han convertit els espais esportius de sobretaula a la televisió (El Chiringuito és un circ, i com a tal cal entendre’l), és necessari preguntar-se en quin moment es va perdre el nord de manera irreversible. Tant Jugones com els esports d’Antena 3 han deixat de ser un informatiu per semblar una barreja dels moments més apocalíptics de Pedro Piqueras, amb grans dosis de Sálvame i gotes del sensacionalisme més pur i dur de les matinals d’Ana Rosa i Susanna Griso. D’algun temps ençà, en aquesta part, d’esports, tal com s’entenia abans, se’n parla més aviat poc. Ara el que prima són els accidents, els salvaments extrems, els esportistes transsexuals que lluiten per sobreviure, les baralles entre ultres i les lamentables curiositats com la del cuiner que escopia a les pizzes que servia en un estadi de beisbol americà, la ruptura de tíbia i peroné d’un jugador filmada des de la grada en un partit d’alevins o l’entrevista, a cara pixelada, d’un ultra del Bruges a Madrid que afirmava que el seu rotllo era trencar cares d’aficionats rivals.