Una hora menys a les Canàries

S’ha de reconèixer que els canaris s’han bolcat a l’hora de defensar un dels seus signes identitaris més notables: allò d’“una hora menys a les Canàries”. Alarmats per la possibilitat de perdre la cançó amb la qual vam créixer tots sentint-la sense parar per ràdio i televisió amb les modificacions en els horaris d’hivern i estiu, han llançat la casa per la finestra i rebran el 2019 una hora més tard que la resta dels espanyolets, exactament des de la Puerta del Sol madrilenya. Cansats ja que les seues campanades locals semblessin de segona divisió, han programat una festassa que omplirà l’hora entre les primeres i les segones campanades. Una festassa de la qual es beneficiaran els esforçats que vagin in situ a l’emblemàtic escenari i els que segueixin l’espectacle per la petita pantalla. La part dolenta és que el vetust rellotge, inaugurat l’any 1866 per la reina Isabel II i obra de l’artesà José Rodríguez Losada, haurà de fer tota la resta. La seua antiga maquinària haurà de suportar l’esforç de ser retardada una hora una vegada hagin sonat les dos campanades. Un treball herculi.