Enterrant Mr. Bean

Un actor o una actriu demostra la seua grandesa quan sap trencar amb l’etiqueta que amenaça de llastar la seua carrera. Uns ho aconsegueixen i d’altres no. Em ve a la memòria, ara mateix, el cas d’Alfredo Landa, que va aconseguir acabar amb el landismo amb els seus personatges de Germán Areta a El crack i Paco, el coix de Los santos inocentes. Fa dos dissabtes, a casa vam tornar a sorprendre’ns amb la minisèrie Maigret que va estrenar La 2 –el Festival de Cinema de Valladolid va frenar-ne ahir la segona entrega–. Una impecable i insuperable ambientació del París del 1955 (rodada a Hongria, tot cal dir-ho) per, al llarg de quatre capítols de noranta minuts, presentar-nos el pacient i sagaç detectiu de la Sûreté francesa creat per George Simenon el 1931, i que es va prolongar, en 75 novel·les publicades, fins al 1972. Encara que per als que ja tenim una edat el nostre Maigret serà sempre Jean Gabin, no podem no sorprendre’ns i aplaudir com es mereix el treball de Rowan Atkinson (Consett, 1955), que ha estat capaç d’enterrar el seu àlter ego, l’inefable Mr. Bean.