La mala memòria de Cristóbal Soria a Lleida

Cristóbal Soria (Sevilla, 1969) ha estat, al llarg dels seus onze anys com a delegat, el més trampós en la seua professió que es recordi. Els seus artificis han estat llegendaris. Des d’amagar pilotes quan l’equip guanyava, fins a llançar-les des de la grada quan atacava el rival i així aturar el joc... Un veritable mostrari de joc brut i antiesportiu del qual, en comptes d’avergonyir-se’n, presumeix i l’omple d’orgull. Diumenge a El Chiringuito es vantava que amb ell com a delegat del Rayo, mai no hauria perdut el partit amb el Barça quan guanyaven 2-1 i a cinc minuts del final. I, com que es va animar, va començar a explicar algunes de les seues berganteries de les quals abusava amb completa impunitat. I llavors va aparèixer el Lleida. Ves per on. Es vantava que en un partit davant del Lleida al Camp d’Esports (va ser el 18 de febrer del 2001) a Segona divisió i guanyant 0-1 va parar el joc les vegades que va voler fins i tot fent entrar l’assistent amb una manta al camp per perdre temps. Allò de la manta no em sona però s’equivoca al dir que D’Alessandro era l’entrenador lleidatà.