Se'ns en va l'olla, la veritat

No tenia intenció de parlar del tema perquè no val la pena, encara que després de veure, llegir i sentir el que ha generat, es pot reflexionar en un parell de punts. Ara mateix vivim uns temps convulsos per a l’humor o qualsevol altre aspecte de la vida que no s’ajusti al que nosaltres pensem, creiem o diem. És el que hi ha. D’allò políticament incorrecte (fase ja superada) hem passat radicalment a la de “qui no està amb mi és el meu enemic, i com a tal cal tractar-lo”. Així que els humoristes ho tenen cru amb tanta intransigència i tan poc sentit de l’humor. Si abans ens empassàvem com a graciós qualsevol acudit de gent amb veu de nas, tartamuts o homosexuals (oi, Arévalo o Pajares?), ara, la llista d’intocables en aquest país és tan àmplia que només queda ficar-se amb Donald Trump i poc més. El gag de Dani Mateo a El Intermedio pot ser que no fos un bon gag, però amb no veure’l, sentir-lo, llegir-lo i, sobretot retuitejar-lo, n’estaríem al corrent. Així ho va dir Wyoming en les seues innecessàries disculpes però pitjor va ser Dani: “Ni tan sols ho vaig escriure jo.”