Perfectament millorable

El principal problema d’Óscar Andreu (Terrassa, 1975) i Óscar Dalmau (1974) és que els costa desprendre’s de la seua etiqueta radiofònica amb deu anys de brillant antiguitat i que, vulguem-ho o no, no són Andreu Buenafuente, el rei del late nigth i més des que està associat amb Berto Romero. Per això La nit de l’Óscars, que van estrenar ahir a TV3, no és La competència de RAC1, per molt que moguin les fitxes en forma que no hi ha taula, ni tassa, ni monòlegs, ni entrevistes... Els Òscar ho haurien de saber després del fracàs en 8TV quan van intentar televisar fa uns anys el seu exitós programa de ràdio. Va ser el seu primer programa i no va ser un fracàs. Va tenir moments bons i moments dolents, però malgrat vindre llançats amb l’estrebada prèvia del Polònia no va trencar motllos. La gràcia dels Óscars són les seues imitacions, que queden tan bé en antena. Aquí han mantingut el personatge de Mohamed Jordi i, entre altres col·laboradors, aporten a Natza Farré i Oriol de Balansó però, després de primer visionament, sembla insuficient. Millorable, vaja.