Black Friday carregós

Cal rendir-se a l’evidència. Els costums anglosaxons, pel tema de la globalització, han arribat fins a nosaltres per quedar-se per sempre. Primer va ser el Pare Noel desplaçant els Reis d’Orient; després, Halloween per minimitzar les castanyes i els panellets al crit de “truc o tracte?”. I ara hi ha el Black Friday en la seua versió “compreu, compreu, maleïts, com si no hi hagués un demà”. Això del Divendres Negre (que caldria prendre-s’ho ja en el sentit més literal de la paraula) ha estat una cosa escandalosa, almenys en televisió, aquest 2018. Obrint informatius i basant-se en un veritable bombardeig publicitari aplicant-lo a tort i a dre i a tot allò que es pugui pagar amb diners, hom es demana: Si aquesta febre consumista ens domina a finals de novembre, ens quedaran diners quan arribi el Nadal? Per resumir la cosa prendrem com a nostra una frase que li etziba a Paul Newman un dels jugadors a la timba de pòquer al tren nocturn a la pel·lícula El cop: “Ha aconseguit vostè que m’hagi atipat d’aquesta partida.” Doncs això.