Carretera i punxada

L’autobús de Jesús Cintora (Agreda, 1977) a La Sexta no va tenir una estrena plàcida. El seu Carretera y manta va punxar de bon començament i es va quedar amb un mínim 7,7 i un milió d’espectadors. Xifres més que pobres si es té en compte que el seu immediat predecessor, Alberto Chicote, va fer, en el seu programa de comiat, un 14 i va passar dels dos milions de seguidors. I això, en una setmana, és una barbaritat. Carretera y manta, sota el lema del periodisme d’actualitat, no és un mal programa. Es tracta de muntar debats in situ i en directe en lloc de portar els experts i/o afectats pel tema a tractar al plató. Cintora, que la veritat és que no té gaire fortuna en els seus espais televisius (tots li duren molt poc i acaba sistemàticament defenestrat), al contrari que a la ràdio, va escollir per al seu debut un tema tan prolix com els contractes precaris i els abusos de les empreses sobre els seus treballadors. O sigui, tela. El seu principal defecte és que pretén incloure-hi molt i el temps televisiu és el que és. I tot i sent llarg, va acabar per no aprofundir en res.