Clarivident Zidane

A poc a poc anem entenent per què Zidane, que encara que sembli el contrari no té un pèl de ruc, va baixar de la nau del Reial Madrid amb tres Champions a la mà. Només n’hi ha prou de veure la costa avall d’un equip triomfador i la seua exhibició de dimecres amb el CSKA de Moscou. Pedrerol, a El Chiringuito, va convocar d’urgència el gabinet de crisi blanc per arribar a la conclusió, si és que van arribar a alguna banda, que els jugadors ja no són el que eren –entre els que passen de tot i els que no arriben–, a banda de les erràtiques preses de decisió del director esportiu de facto, Florentino Pérez –això ho afegeixo jo perquè de l’ésser superior al programa no van dir-ne res de res–, i que aquesta temporada el Madrid tornarà a jugar-s’ho tot a un sol número, el de la Champions. Algú va citar Mourinho, que després del partit del United a València és per pensar-s’ho dos cops, i els Borgia, però aquests no van acudir-hi. I al mig va quedar Isco, que va rebre de valent. Ningú li va donar suport. Potser el més assenyat ho va dir el Loco Gatti. Isco, amb el seu joc, llasta el Madrid. I així li va.