Garó, un àngel caigut

Per a la generació millennial, Ángel Garó, si és que segueixen les seues actuals aventures, no és més que un friki trasbalsat, al que se li’n va la pinça amb massa freqüència als platós televisius, amb llengua viperina amb què tan aviat denigra el seu entorn que presumeix, homosexual confés, de la seua promíscua i intensa vida sexual amb què ha recorregut, segons confessió no desmentida pel polígraf, tota l’escala social. Sense voler defensar-lo, perquè això no té defensa possible, sí que convindria fer-li justícia i recordar que Ángel Manuel Paredes Hortelano (La Línea de la Concepción, 1965) va ser, durant la dècada dels anys 90 i arran del seu debut al programa Un, dos, tres, un dels humoristes més populars d’aquest país amb una agenda farcida de gales i actuacions que van deixar el seu compte corrent a vessar de milions. El seu sostre, encara no superat, és a l’any 1992, al doblar, ell solet, els 32 personatges del film d’animació FernGully. Per això és una pena que els seus personatges de Juan de la Cosa, Chikito Nakatone o Pepe Itárburi acabin de tan trista manera.