El que mai va veure Matías

Segurament Matías Prats Luque (Madrid, 1950), fill del mestre Matías Prats Cañete i pare del també periodista Matías Prats Chacón, es deuria recordar de la cèlebre tornada que cantaven els voltors andalusos a Dumbo que resa allò de “lo que nuca vi, ni veré jamás, es...” quan a l’informatiu de dissabte al migdia va haver de donar pas a Lara Escudero, a peu de l’administració de loteries d’Osca, on havien caigut uns quants dècims de la grossa més repartida dels últims anys. Matías, sempre ràpid de reflexos, ja va elogiar la reportera que s’hagués quedat en el seu lloc de treball... malgrat estar agraciada amb un, o més dècims, del 03347. Això sí, la periodista, a més de professionalitat, va demostrar saber llançar pilotes fora perquè, malgrat la seua evident felicitat amb algun quequeig i balboteig inclòs, no es va comprometre (malgrat que ho preguntava a la resta d’afavorits) sobre els dècims que jugava ni què pensava fer amb la quantitat d’euros que li acabaven de caure a sobre. Tampoc va dir allò de “tapar forats” però se la veia que en podia tapar uns quants.