Ànima de bolero

Ramon Calabuch Batista (Barcelona, 1940), recentment mort, és al top ten dels millors boleristes de tots els temps. El seu fraseig i el seu domini del tempo musical el van fer gran entre els grans. Vaig tenir l’immens honor de conèixer-lo, fa ja molts anys, a la nova sala d’Els Pagesos, que havia abandonat la de Paer Casanovas per traslladar-se a la carretera de Vielha. Los 40 Principales de la SER van muntar una festa i, com que en aquell temps portava també Espectacles al diari, m’hi van convidar. Moncho estava assegut sol en un sofà. Ningú li deia res. I admirador seu des d’adolescent, cap allà vaig anar. Va ser una mitja hora, minut amunt minut avall, intensa. Ens vam prendre uns whiskies, vaig rebre una breu però intensa masterclass bolerística i fins i tot vam taral·lejar el Llévatela, un dels seus temes més emblemàtics. Ja sé que això no té res a veure amb la televisió tret de la constatació que aquesta mai, de manera incomprensible, no va donar gaire bola a Moncho, però, què volen, tenia moltes ganes de recordar-lo i escriure’n quatre ratlles.