El millor inici del 2019

Les tres potes sobre les quals descansa l’entrada i comiat de l’any, almenys televisivament parlant, són les campanades, les gales, pre i post, i el concert d’Any Nou. Comentades ja les dos primeres, quedava pendent la tercera. Encara que sóc un incondicional del concert des de la Musikverein vienesa (el segueixo des de l’adolescència quan TVE, en blanc i negre, només n’oferia la segona part) la meua poca cultura musical fa que tots, absolutament tots, em semblin brillants. Dit això no és cap sorpresa que el d’aquest any, dirigit pel debutant Christian Thielemann (Berlín, 1959) em semblés excel·lent, amb ritme i, en la mesura del possible, divertit malgrat el tradicional i avorrit documental de l’intermedi. Això sí, aquest any vam trobar a faltar els dissenys de vestuari en el ballet del lleidatà Jordi Roig (fill del pintor Roig Nadal) substituït pel vienès Arthur Arbessen, de la mateixa manera que vam enyorar també els comentaris de Pérez de Arteaga en aquest concert, que, mira com són les coses, es va inventar el nazi Joseph Goebbels en idèntic escenari l’any 1939.