Què els passa, als Reis?

Els Reis, Mags, s’entén, ja no són el que eren. O almenys això és el que sembla després de veure la que van protagonitzar dissabte a les diferents cavalcades que van aportar llum, color, alegria, il·lusió i, per desgràcia, alguna decepció. Jaime Peñafiel, expert com n’hi ha pocs en la matèria, diria allò que ja no són professionals. Malgrat la seua ubiqüitat, es necessiten molts monarques per cobrir tants pobles i ciutats, i s’exercita poc i s’improvisa massa. I passa el que passa. Els trens els deixen penjats a Golmés i Mollerussa; a Vilanova, amb les càmeres de TV3 com a testimonis, trenquen una llança, amb molta subtilesa, això sí, en favor dels presos polítics catalans, oblidant-se que potser no era el millor moment per fer-ho... Però amb tot, l’espifiada més gran la va cometre el rei Baltasar a la localitat basca d’Andoain. El monarca, davant de l’adhesió infrangible que demostraven grans i petits, es va emocionar al balcó de l’ajuntament i va deixar anar el que mai no hauria hagut de sortir dels seus llavis: “Els pares són els Reis.” Cal millorar, i molt, els càstings.