I si li canviem el nom?

Tenen tota la raó. Aquí mateix havia promès no veure més l’informatiu d’esports d’Antena 3 durant la sobretaula. Però, què volen? Em bull la sang cada vegada que el veig i se’m posen els pèls de punta contemplant com ha degenerat la professió amb l’objecte d’una falsa audiència. Potser vinc d’una altra galàxia però per a mi, els informatius esportius consisteixen en notícies esportives, anàlisis dels partits, crisis, fitxatges, prèvies, postpartits... Mai no hauria imaginat que per a Atresmedia el que talla el bacallà són la morbositat, el sensacionalisme i coses que no tenen res a veure, o molt pels pèls, amb l’esport. Aquí va una llista dels últims temes que he hagut de suportar (ja ho sé, amb no veure-ho, assumpte resolt): campanya orquestrada sobre els riscos del ciclisme després de l’atropellament d’un nen al Perú; primera victòria d’un boxejador transsexual; pilots que han quedat tetraplègics al Dakar (de com van les classificacions, ni mitja paraula), lluitadora apallissant un atracador al Brasil i els perills dels nens que fan halterofília. Això no és esport...