Cortines de fum

Tant li fa en quin bàndol s’estigui. Tant els d’aquí com els d’allà estan fets els uns per als altres i actuen de la mateixa manera segons fílies i fòbies, interessades o no. Bé sigui per interessos de supervivència econòmica o per raons de sentiments. El que és meu és bo i el que és teu, dolent. I en cas d’empat, el teu més. Això ve a tomb perquè, després del Sevilla-Barça de Copa, tots dos bàndols van quedar retratats. A TV3, per exemple, van tapar la desfeta del Pizjuán amb el fitxatge de Frenkie de Jong pel Barça i li van dedicar més atenció que al 2-0 en contra i la mala actuació de l’equip. Vaja, que acceptem pop i, si es queda eliminat, com va dir Piqué en una ostentació de sinceritat, un altre any serà. Però és que, alhora, al Chiringuito –potser sense adonar-se que 24 hores després es jugava el Madrid-Girona (i això està escrit sense saber el resultat)– amagaven les misèries blanques amb la possibilitat que els de Valverde tiressin la Copa; que el tècnic no està fi, que el tema de Boateng no s’entén i que l’assumpte de De Jong és caríssim per a la caixa del Barça. Més fum.