L'encant de la Superbowl

Alguna cosa deu tenir la Superbowl perquè, a milers de quilòmetres de distància i en un esport tan poc europeu com el futbol americà, sigui capaç d’aconseguir que hi hagi persones que es passin la nit en blanc per veure-la. Als cinc continents van veure el triomf dels New England Patriots sobre Los Angeles Rams, ni més ni menys que 98.200.000 espectadors (i això que va registrar una tendència a la baixa). Un d’aquests espectadors va ser, com cada any, l’amic Iñaki, addicte entre els addictes, que fins i tot va ser capaç de convèncer el cap d’esports de SEGRE per veure-la a casa seua. Altres, com és el meu cas, perdem la nit per veure els Oscars, però bé, aquesta és una altra història. El cas és que la Superbowl (que supera en tot el beisbol, esport número dos en preferència, l’hoquei sobre gel i l’NBA) segueix sent una màquina de fer diners (cada anunci es cotitzava vora els cinc milions de dòlars). La festa del descans va ser un xou total i els realitzadors van perdre el cul, amb perdó, per agafar el petó de l’estrella Tom Brady amb la seua dona, la model brasilera Gisele Bündchen.