Maleïts rànquings

Comença a resultar carregosa aquesta mania que tenim de fer rànquings de tot: el millor esportista, el millor equip, el millor llibre, la millor pel·lícula... quan en realitat vostè, jo i el veí del segon primera mai no coincidiríem en el veredicte perquè en realitat no es tracta d’aquell o aquella sinó de mi i aquí sí que el rànquing tindria cabuda i no admetria discussió perquè seria personal i intransferible. Ara a la cadena pública TVE han estrenat La mejor canción jamás cantada en la qual han de buscar el millor tema de la dècada, amb jurat al plató i després amb el vot del públic televident. Acceptarem que tot és una martingala per oferir una versió light de Tu cara me suena perquè no es voten les cançons originals sinó qui dels versionadors ho ha fet millor, que encara que ho sembli no és el mateix. Aquest primer programa va estar dedicat als anys 80. Toni Aguilar, Noemí Galera i Agatha Ruiz de la Prada més el 64 per cent del públic van escollir La chica de ayer de Nacha Pop però cantada pel triunfito Alfred. Bé, però jo, i segurament vostè, hauria escollit un altre tema.