Pareu, que jo baixo

Per tant, sempre he procurat fugir dels fast food, desconstruccions i esferificacions diverses, plats grans i racions minúscules i menús degustació a preus desorbitats. Per aquests motius, i malgrat entendre la base del programa sobre que el que ahir ens semblava ciència-ficció avui és una realitat, no va deixar de semblar-nos una boutade el No pot ser de TV3, conduït per Jordi Basté, que ja li val, dedicat a la gastronomia del futur més o menys proper.

Degustar un nugget de pollastre a partir d’una ploma, una hamburguesa a partir d’una molècula sense necessitat de matar l’animal o el menú 3D a La Boscana de Bellvís (un restaurant excel·lent, tot s’ha de dir) ens va semblar un divertimento, però poc més...

Encara rai que Toni Clapés, escèptic entre els escèptics, va posar el contrapunt que calia. Si això ha de ser el futur, pareu el món que jo ja baixo.

Escric això portat pels prejudicis d’una educació gastronòmica basada en la cuina tradicional, amb ingredients de primera qualitat, cocció lenta, racions com manen els cànons i sobretaula adequada.