Caram, caram, amb el Bertín!

Es pot estar d’acord o no amb ell (moltes vegades en desacord, la veritat), però el cert és que Bertín Osborne no passa desapercebut. La seua manera de ser, entre populista i un pèl xulesca, acaba enganxant i les seues audiències són bàrbares. Per això se’l rifen la majoria de les cadenes, més enllà de Mediaset, per a la qual treballa. Com que ara continua de promoció del seu disc de ranxeres, se’n va anar amb Pablo Motos a El Hormiguero. I a més de malparlar de Podem, formació política que té entravessada, i elogiar la cultura del vi negre (espanyol, per descomptat), va explicar un secret que tinc la sensació d’haver sentit ja en alguna ocasió: si no fos pels Osborne, mai no hauria existit la joia literària d’El senyor dels anells. Així, tal com ho llegeixen. Explicació. Resulta que un cosí germà del besavi de Bertín, un sacerdot gadità anomenat Francisco Javier Morgan Osborne, se’n va anar a exercir a Birmingham. I allà va adoptar un orfe de 12 anys al qual va donar empara, estudis i universitat. El nen en qüestió es deia John Ronald Reuel Tolkien. Així són les coses.