Les vergonyes de la UEFA

És cert que quan es va designar Bakú com a seu de la final del 2019 de la Europe League no se sabia quins equips l’anaven a disputar, però a tota una UEFA, a més del seu irresistible afany per posar la mà allà on fa olor d’abundants beneficis, se li podria demanar una mica de perspectives per preveure el que podia passar i, per desgràcia, va passar amb el Chelsea-Arsenal d’aquest dimecres passat. En ple segle XXI, no és acceptable que una de les estrelles dels gunners, l’armeni Mkhitaryan, hagi de quedar-se a Londres perquè el govern de l’Azerbaidjan no pugui garantir-ne la seguretat durant la seua estada a Bakú (els dos països sostenen un duríssim enfrontament polític). Només per això ja hauria d’haver-se canviat l’escenari de la final, però els capitostos van preferir adulterar la competició davant del suau murmuri dels dòlars. I encara més. Tenint en compte els 5.000 quilòmetres d’anada i tornada, combinacions interminables i preus prohibitius, no es van desplaçar més de 6.000 aficionats dels dos equips. Camp ple, sí, però sense entusiasme. Semblava un amistós.