Morbosa curiositat

En aquest racó no solem comentar, per norma, programes que no puguin ser contemplats en obert pel cent per cent dels espectadors, però en aquest cas farem una excepció, perquè s’ho mereix, amb El cielo puede esperar de Movistar, que adopta el nom del ja clàssic de Warren Beatty (1978) i que es basa a explotar la morbosa curiositat que a tots ens ha assaltat més d’una vegada: presenciar el nostre funeral i, sobretot, poder escoltar el que diuen de nosaltres quan ja no hi som. El programa és una barreja de fals reality i de comèdia negra però que, pel seu plantejament, resulta d’allò més original. L’estrena va ser discreta perquè, diguem-ho clar, Leiva no aixeca passions, però la seua segona entrega s’ajusta al que s’esperava d’una tan innovadora proposta. Ni més ni menys que Ana Belén veient, des del cel, el que opinen d’ella els seus afligits parents i amics. Genial Wyoming (“com de bé que desafinava”), Miguel Ríos (“la vaig conèixer abans que ningú”) o el viudo Víctor Manuel (“he pensat en Rosalía per a la pròxima gira”). Molt bo, la veritat.