L'orfebre anònim

Ja ha passat una altra final de la Champions que, aquest cop, va anar a mans del Liverpool. Cada final ens deixa una sèrie d’imatges per recordar. En aquesta, per exemple, el penal més ràpid del torneig que, segons el parer de l’àrbitre, no va necessitar ni VAR ni res, o aquesta espontània que va saltar a la gespa per publicitar un web d’adults abans de ser arrestada per les forces de seguretat. Per cert, que no acabem d’entendre la fixació de la UEFA de no tallar les imatges (els comentaristes també van decidir per obviar comentaris) quan als 5 minuts ja corrien per les xarxes socials amb tot luxe de detalls sobre la identitat de la invasora i les seues circumstàncies. Tanmateix, hi ha una altra escena, ja tot un clàssic, que acostuma a passar desapercebuda quan hauria de ser objecte de més d’un reportatge per part dels mitjans (no em consta que s’hagi fet) i és la de l’anònim orfebre que, tan bon punt acabat el partit, s’encarrega de gravar el nom de l’equip vencedor a l’Orejona (73,5 centímetres d’altura i 7,5 quilos de pes). Ha de treballar de pressa, sense errors i amb una pressió afegida terrible.