No hem après res

Un documental de Netflix sobre El Caso Alcàsser, emès aquest cap de setmana, ens ha recordat que el 27 de gener del 1993 va nàixer la televisió porqueria en aquest país i, encara que ens pesi, des d’aleshores cohabita entre nosaltres còmodament allotjada davant nostre. Aquell nefast dia, Nieves Herrero va traslladar les càmeres en directe del seu De tú a tú (Antena 3) a la localitat valenciana per seguir en directe el final per a Míriam, Toñi i Desirée, les tres adolescents desaparegudes el 13 de novembre anterior i trobades assassinades 71 dies després. Encara es recorda Nieves mostrant una foto d’una de les mortes a sa mare demanant-li “abraci, abraci la seua filla”. Aquell dia es van creuar moltes línies roges i la professió, en ple, en nom de la deontologia, va cridar “mai més”. Però va ser un crit estèril. Des d’aleshores, en nom de l’audiència, el tot s’hi val s’ha apropiat de la majoria de cadenes i programes. N’hi hagi prou amb recordar el seguiment posterior del mateix cas Alcàsser i els de Diana Quer, Marta del Castillo, el petit Julen i tants i tants d’altres. Decididament, no hem après res.