El cap acomiadat

Tanmateix en aquesta última entrega es va filar molt prim. Daniel Medrano, director de Qualitat de l’empresa La Emilita, ubicada a la madrilenya Villaverde, es va fer passar per Javito, un nouvingut a l’obrador, perquè l’empresa es dedica a l’elaboració de xurros i altres productes de brioixeria per a l’hostaleria i restauració. Com sempre hi va observar defectes greus (que no sé jo si després afectaran o no les vendes) i va acabar enfrontant-se amb l’encarregat que, amb tota la naturalitat del món, el va plantar al carrer. Després tot van ser llàgrimes i excuses i el cap bo, com sempre, li va regalar un passatge a l’Equador per veure els seus.

Sempre ho hem dit i així ho hem escrit, que el gran problema d’El jefe infiltrado, malgrat la indubtable capacitat d’enganxar el personal per allò de l’“a veure què passa?”, és que resulta poc creïble bàsicament perquè a les petites empreses (una altra cosa seria una gran multinacional) costa pensar que per moltes perruques, maquillatges, bigotis i barbes d’attrezzo que li posin al cap no hi hagi cap empleat que el reconegui.