Viatjant amb el Tour

El Tour de França, la millor prova per etapes del ciclisme mundial, té moltes virtuts. Des del seu vessant esportiu fins a la capacitat de provocar agradables cops de cap al sofà, d’indubtables efectes terapèutics a l’hora de màxima calor de l’estiu. Però és que, a més –i això és el que més ens agrada a casa fins al punt de perdonar a Carlos de Andrés i Perico Delgado, les veus de TVE a la ronda francesa, que facin els comentaris des del còmode i fresc plató en comptes de córrer per les carreteres gal·les (cosa del pressupost)– és que cada etapa suposa una impagable (que es paga, la veritat) promoció turística de cada zona per la qual discorre la serp multicolor, expressió ja en desús com la dels esforçats de la ruta, que tampoc no estava gens malament. El cas és que gràcies a les imatges aèries de la carrera veiem paisatges, monuments i racons que conviden a gaudir-ne una vegada hagi passat la voràgine de la carrera, que en aquesta edició presenta la novetat de poder identificar, en el gran grup, tots els favorits en qualsevol moment de l’etapa.