Bo, sí, però invisible

D’acord, és com aquella dita que un milió de mosques no poden equivocar-se. I les dades són les que són. Dissabte, el Deluxe, amb un 80 per cent dedicat a les maledicències de Gran Hermano VIP i el 20 per cent restant al retorn en societat de María Jiménez després d’estar al llindar de la mort, va clavar una veritable pallissa (com de 21 a 7) a l’estrena de La 1, un concurs denominat Vaya Crack i que al llarg de deu setmanes intentarà buscar els més intel·ligents, que es presentin al programa, és clar, d’aquest país. I el cas és que, malgrat l’excessiu aclaparament de proves, col·laboradors i convidats al marge (hi va haver un moment en què provocava fins a certa angoixa), l’entreteniment pensat per a tota la família semblava funcionar. Sense discussions, conflictes ni mals rotllos, es constatava que encara queda gent que, simplement, en sap. Com abans. El primer programa el va guanyar una saragossana de 21 anys, Isabel Esain, que cursa un doctorat de biològiques a Cambridge: cinc idiomes i matrícula d’honor en sis instruments al conservatori. En família.