BOIG PER TU
Al 'Sálvame' li sobra una hora
Mentre que l’aranesa Núria Marín, potser entrenada en el seu hàbitat natural del Cazamariposas, és la que ho fa millor en aquest sentit, Carlota Corredera, amb els seus titubejos i les constants converses amb realització per l’orellera, es fa carregós. Però encara n’hi ha més. Esquers, els mateixos cada cinc minuts, que acaben sent més llargs que la notícia per si mateixa; promocions interminables i anuncis de temes que acaben sense aparèixer. Una hora potser és poc.
Els seus detractors, que són uns quants encara que molts menys dels que es pensa, diran que els sobren totes, però analitzant-ho fredament es pot convenir que a Sálvame li sobra, com a mínim, una hora. És veritat que des de la seua estrena el 27 d’abril del 2009 a Telecinco fins ara, que és el vaixell insígnia de l’imperi Mediaset, el programa ha anat augmentant gradualment la durada fins a sobrepassar, indefectiblement, les vuit de la tarda, en què ha fixat el final. Coses del directe i del ritme, que tot i que pretén ser vertiginós es converteix en tediós especialment per culpa de qui presenta.